Com parlar amb els teus fills sobre la separació

Abans de la conversa: preparació

La conversa no ha de ser impulsiva. Abans de tenir-la, els progenitors han de —si és possible— acordar al mínim: què es dirà, qui ho dirà i quan. La coordinació mínima entre progenitors és una de les accions protectores més importants.

• Parlar junts quan sigui possible. El missatge d'unitat ("aquesta és una decisió dels dos") protegeix el nen de sentir que ha de triar bàndol immediatament.
• Elegir el moment adequat. No just abans de l'escola, no quan el nen està cansat, no durant una celebració. Un moment tranquil, amb temps disponible després.
• Preparar respostes a les preguntes més probables. "Per què?", "Culpa meva?", "Tornareu junts?", "On viuré jo?"

Què dir: els missatges essencials

• "Hem decidit viure separats." — Simple, clar, sense culpabilitzar a cap dels dos.
• "Això no té res a veure amb tu." — Dir-ho explícitament, tot que sembli obvi. Repetir-ho si és necessari.
• "Els dos t'estimem igual que abans, i això no canviarà mai." — Aquest missatge necessita ser dit per cadascun dels progenitors, en primera persona.
• "Vas a seguir veient els dos." — Donar certesa sobre el futur immediat. El nen necessita saber que no va a "perdre" a cap dels seus pares.

Què no dir

• Les raons del conflicte adult (infidelitats, problemes econòmics, diferències irreconciliables)
• Crítica a l'altre progenitor, implícita o explícita
• Preguntes sobre amb qui vol viure (no en aquesta conversa inicial)
• Promeses que no pots garantir ("tot anirà bé", "seguirem sent amics")

Adaptar el missatge a l'edat

0–3 anys

No és necessària una conversa formal. El que necessiten és estabilitat física i rutines previsibles. Els canvis de llar s'han d'introduir de forma gradual i amb molt contacte físic reconfortant.

4–7 anys

Explicació simple i concreta: "el pare i la mare han decidit viure en cases separades. Tu vas a tenir dos cases i vas a veure els dos". Respondre les seves preguntes amb honestitat i sense entrar en detalls d'adults. Repetir el missatge d'amor vàries vegades.

8–12 anys

Poden entendre més i fer preguntes més complexes. Mereixen respostes més completes, tot que sempre sense detalls del conflicte adult. "Els pares a vegades deixen de voler viure junts, però mai deixen de voler als seus fills" és un missatge que funciona bé.

13–17 anys

Els adolescents podrien haver notat el conflicte durant molt temps. A vegades la notícia els produeix alleujament a més de dolor. Mereixen honestitat ("les coses entre nosaltres no funcionen"), respecte a la seva intel·ligència i espai per reaccionar com necessitin — inclòs enfado.

Després de la conversa

La conversa inicial no és el final del procés — és el començament. El nen necessitarà tornar a aquest tema moltes vegades, en moments inesperats. L'objectiu no és "tancar-ho" sinó mantenir el canal obert.

Senyal que va bé: el nen pot parlar de la separació amb relativa normalitat. Senyal d'alerta: el nen mai menciona el tema, o reacciona amb intensitat desproporcionada cada vegada que apareix. Si observes símptomes d'estrès sostinguts, consulta la nostra guia de senyals d'estrès per edat.